Jo no parlo de guanyar partides, guanyar punts, escalar posicions, està al top...jo parlo de gaudir una miqueta d'es truc, que puguis disfrutar de veure l'amo algun cop sense companyia de negres, de que te prenguin un truquet i duguis una carteta amagada per guanyar-lo, de complicitat amb la parella per col.locar estratègicament dos cartetes interessants en cada ronda, de poder pendre un envit del rival o un truquet per provar sort amb el treset o la manills que portes... i sentir satisfacció perquè algun cop te surti bé... Però, últimament (2 setmanes), el meu cas és sagnant, seguríssimament com molts de voltrus, però jo ho vull expressar. Veig poquíssim i la meva parella habitual (envida) menys encara, però només quan juga amb mi... són coses que no entenc i que no me consider tant dolent com per perdre una partida rera l'altre (açò sí, quan algun cop jugo a café guanyo de tant en quan). A tothom li agrada guanyar puntets, a mí també, però principalment vull gaudir i il.lusinar-me al començar una partida nova... però es començar una partida amb desil.lusió i a vore que me tocarà rebre dels carregats dels rivals...
El tòpic és dir que són raxes, paciència, ja arribaràn les peces... però de totes formes no ho entenc, i no tenc ganes d'obrir la pàgina per patir un assejament abrumador del rival on no pots ni respirar, ni gaudir d'un farolet,... res de res...
Suposo ja se m'espassarà, i que hi ha coses més importants a la vida, I TANT QUE SI I HO TENC BEN ACLARIT (estimar, que t'estimin i salut), però bé, són les petites nimietats de cadascú que em porta a enfosquir-me per jugar al truc.
Me sap greu aquesta parrafada, no ha sigut obligatori llegir-la, de totes formes espero ajudar a qui es trobi en la meva situació en el món virtual, perquè el món real sóc plenament feliç


Au, salut a tothom i...