Mi primera ves (dedicat a Calonge)
Publicat: dl. oct. 01, 2007 12:33
Mi primera ves.
Primer de tot me presentaré. Jo soc en Xisco, l'amo en Xisco de Búger, per els amics de retruc.net en Jove. Soc de Búger, i es qui no sap on es que ho cerqui. i festejo a Maria, que ho es de curra sa meva al•lota, no vos podreu fer una idea. Bé, soc el mes petit de quatre germans, je, je.. i per l'o tant es mes llest i mes reputa. Per que a Búger es mes pardal fa rellotges, i jo soc del vius , ara imaginau-vos. Bueno... anem a l'o que toca...
Tot va començar amb una discussió amb s'al•lota,
_ Xisquet podríem anar de viatge qualque dia.
_Badeu carinyo, tenc molta feina, ara. Ja ho verem mes envant.
I ella insistia.
_I venga, i venga, nem, i nem.....
I un dia, jugant a truc, que tenc una puta mala sort, voldria saber qui putes fa cartes, perquè d'escapçar en sap poc, no me ve mai l'amo. Be, es tirs no van per aquí, la qüestió es que vaig entrar a un puesto que sa diu Fòrum de discussió, i ja me direu, amb el que m'agrada a mi una discussió. Eh! I sabeu que s'aprenen de coses al fòrum, no m'ho pensava mai, fins i tot, vaig aprendre que perquè te venguessin bones cartes, havies de sembrar una llavor, el que no posava era, de què?, jo en vaig sembrar una de meló, que tenia mon pare per sa Rota, me catxis, tu, des de aquell dia, nomes veia peses, es curiós això.
Bé, i passejant per aquest puesto, vaig veure una noticia que deia així "Calonge s'Anega!!!!" amb unes lletres grosotes. I jo tot d'una vaig filar, _ Uep!! ja esta! anirem a Calonge.
I ho vaig comentar a s'al•lota, i a mi que això de anegar me feia il•lusió, sempre m'agradat en l'hivern anar a veure es torrents plens, tot negat, no sé, m'agrada. I sa meva al•lota que tenia una sortiguera, no se va opondre. _Idò, au!! esta fet.
I això que jo coneixia, per es truc, a nen Jocfora i en Toniadrover, i l'hi vaig dir._Dissabte vendrem a Calonge. I ell me contesta_ Si veniu vos rebrem amb el Honors que vos pertoca. _ Ja estic content, que ja plou?. _No plou.
I jo pensava, badeu i com putes anegaran Calonge, si encara no plou?, be, ja ho veurem, jo per si de cas prepararé sa meva rodeta, i es manguitos.
Jo quan va arribar es dia, amb aquella il•lusió, men vaig anar cap a Ciutat, allà al moll, perquè jo, era la primera vegada que anava de viatge, però per un jove tan llest com jo, no suposava molt d'esforç. Men vaig a sa finestreta, i havia una berganta, badeu quina berganta, vaig quedar parat com un mussòl, i l'hi dic. _Guapa! Ponme dos para Calonge, ida i vuelta. I ella contesta. _ Calonge?, i donde está esto?. _A mi me lo dises, la profesional eres tu, que sé yo donde está. Bé, la qüestió que no en vaig treure ni suc ni sabó amb sa berganta. Després sa veu que va venir es quefe, i me diu. _Mire usted señor. Calonge esta en Mallorca, despues de Felanitx, pasado Cas Concos...y se puede ir en coche.
Quina desil•lusió, bé, vaig agafar s'al•lota i l'hi vaig contar sa feta, però res, millor, així podríem tornar prest.
Vaig agafar sa somereta amb so carretó i cap a Calonge sa dit, badeu que se va fer de llarg s'asunto, menos mal que varem partir es divendres.
I caminant, varem arribar a Felanitx, ja era fosc, passarem Felanitx direcció C'as Concos, i desprès d'una horeta, vegerem un llument, era una possessió, sa possessió de Son Terrassa, i me vaig aturar, amem si hauria qualcú que en pogués dir si Calonge era molt enfora.
Vaig passar pe endins amb sa somera i es carretó, batualmon! quina esplanada, plena de llumetes. Vaig fermar sa bisti, i per endins. Redéu, estava ple de gent, i això mirant a amem a qui l'hi havia de demanar, sa presenta una senyora. _Què voleu sopar. En va dir._ Home, i si n'hi ha soparem. Badeu! quina gent mes acollidora que hi ha per aquí.
M'hos va dur a una taulada, i m'hos donar un llibret que posava tot el que teníem per sopar, jo no havia vist mai, poriem triar i tot. Després d'una estoneta torna, un altre berganta mes joveneta, que just l'entenia, parlava foraster._Ya sabeis lo que quereis._ Si, per sa madona un llomet, i per jo un poc de xotet._ Como?._ Que por mi senyora un llomillo, i para mi un.. un xot, xoto._Aaah! Cordero._ No! Badeu xoto! El semental de la ovella. _ Ah! Carnero?. _Si batuadell, de carn el vull, no serà de plàstic?. Badeu! aquests foraneos que ho son de mal d'entendre._ I para beber, quereis vino?. _ I no vendria malament, un poquet de vi. I que me podria traer un poquito de agua, para la somera, que la tengo fermada alli fuera?.
M'hos varen tractar de l'o milloret, fins i tot després de mitja horeta de haver partit, una processó darrera nostre, fins i tot sa Guàrdia Civil, amb ses llumetes i sa sirena.Ja tenia raó en Jocfora que m'hos rebrien amb honors.Només faltava sa banda de música, però me varen que dir que no va poder ser, perquè eren a tocar al meu poble, a Búger. Però no va faltar de res.
I quan passarem C'as Concos direcció Calonge, Guàrdia Civil en passar davant._ Párese a la orilla!!. Me feien senyes.Jo pensava, ara m'hos equivocat i aquest bon senyor, segur que m'hos dirà per on de anar. M'atur a una vorera. I me diu. _ Documentación del vehiculo._ Documentación?, només tengo la factura, compré el carretó a un mercader, en Sineu. I me torna dir. _ Tendra usted que soplar. _ Soplar, i eso. que tiene calor?. Mi mujer tiene un ventall. _ Mmm.. venga sople aqui a ver si le toca premio!. Que era de simpàtic aquell home, ara tenen una maquina, que bufes i dona premis. _Pero yo, tengo muy mala suerte en el juego, seguro que no me toca nada, hasta i todo en el truc siempre pierdo._Venga sople!. I vaig bufar. I l'hi dic. _ Que?._ Ha dado cero, cero._ Lo ves! Es que no me toca ni ses cuixes en casa, quando comemos pollastre rustit._ A ver, porque se ha ido sin pagar del restaurante?. _ Restaurante? que restaurante?. _ En Son Terrassa?. _ Me caxis, en la posesión? O habia que pagar?. No en varem parlar gens de doblers. Jo quando entre me invitaron a senar, i yo dije que si, que ya que estabamos....
Bueno, sa cosa, com sa posar. Aquell homenet, en posar una fester de multes, i me volia confiscar sa somera. Per anar fora llum, sa somera fora casco, fins i tot per no dur, no se que de xalecos riflectantes, que encara no se que putes es això. Res no me vaig posar molt nirviós, perquè estàvem de viatge, que si m'arriba a trobar fora sa dona l'hi hagués cantat ses quaranta, a n'aquest bergant. Be continuarem cap a Calonge, ja era mitja nit, només passava pena de fer tart.
Encara pensava com putes anegaran Calonge, si no feia ni una puta gota.
Be, arribarem a Calonge. Quina festa, estava ple de gent, fins i tot hi havia uns al•lots que cantaven damunt un altillo, no ho havia vist mai. Així mateix cantaven bé. Una festasa. Llàstima que tot allò sa havia d'anegar, quin muntatge tudat, així mateix els cantants estaven mes amunt, jo vaig arribar a sa conclusió, que s'aigua nomes arribaria a un metre, perquè si no, tots els instrument sa banyarien.
Passat un poc, es cantant amb un crit fort, digué._Bon Vespre Calonge!!, Calonge s'anega avui vespre!. Jo mirà el cel, ni una puta gota. Aquest pardal..., com putes anegaran Calonge?.
Després de sentir un parell de cançons, vaig trobar es meu gran amic Jocfora, que m'hos varem passar de be. En varem fer de cubalibres, sa dona ja me feia mala cara. Després de tantes vaig anar a comanar, i jas ja no tenien beure._ Batualmon sagrat!, be idò posa qualsevol cosa. Vaig passar una gran nit. I partirem cap a Buger.
I jo quan tornàvem, l'hi vaig dir a sa dona._ Ja no hi pensava pus, menos mal que no ha plogut, perquè si hagués plogut ara, no se si me hagués aufegat.
Vaig començar a sentir-me indispost._ Això que m'han posat a l'ho darrer ma caigut malament, no l'hauria de haver feta a sa darrera, se cert que sa coquescola no era bona, algo tenia._ Ay! ja t'ho deia jo que no beguessis, no estàs acostumat a beure alcohol._Alcohol? Jo bevia coquescoles. Això te dic que has estat sa darrera, qualque cosa m'ha posat. I res continuarem es nostre viatge de tornada.
Després d'un altre estoneta._Ah! I tu, que tornam per el mateix camí?._ Si, que tornam per el mateix camí._Redeu! idò sa gent de per aquí que fa de via a fer ses obres, juraria que antes era mes estret. I ara veig una carretera de quatre carrils._ Això ets tu que vas gat._Que batualmon! Te dic que no he begut res.
Menos mal que sa somera sa sabia es camí, perquè vaig entrar amb sòn i no en despertar fins el demà. Quin mal de cap....
I aquí, acaba sa meva història del meu primer viatge. Basada en fets reals, je, je...
Primer de tot me presentaré. Jo soc en Xisco, l'amo en Xisco de Búger, per els amics de retruc.net en Jove. Soc de Búger, i es qui no sap on es que ho cerqui. i festejo a Maria, que ho es de curra sa meva al•lota, no vos podreu fer una idea. Bé, soc el mes petit de quatre germans, je, je.. i per l'o tant es mes llest i mes reputa. Per que a Búger es mes pardal fa rellotges, i jo soc del vius , ara imaginau-vos. Bueno... anem a l'o que toca...
Tot va començar amb una discussió amb s'al•lota,
_ Xisquet podríem anar de viatge qualque dia.
_Badeu carinyo, tenc molta feina, ara. Ja ho verem mes envant.
I ella insistia.
_I venga, i venga, nem, i nem.....
I un dia, jugant a truc, que tenc una puta mala sort, voldria saber qui putes fa cartes, perquè d'escapçar en sap poc, no me ve mai l'amo. Be, es tirs no van per aquí, la qüestió es que vaig entrar a un puesto que sa diu Fòrum de discussió, i ja me direu, amb el que m'agrada a mi una discussió. Eh! I sabeu que s'aprenen de coses al fòrum, no m'ho pensava mai, fins i tot, vaig aprendre que perquè te venguessin bones cartes, havies de sembrar una llavor, el que no posava era, de què?, jo en vaig sembrar una de meló, que tenia mon pare per sa Rota, me catxis, tu, des de aquell dia, nomes veia peses, es curiós això.
Bé, i passejant per aquest puesto, vaig veure una noticia que deia així "Calonge s'Anega!!!!" amb unes lletres grosotes. I jo tot d'una vaig filar, _ Uep!! ja esta! anirem a Calonge.
I ho vaig comentar a s'al•lota, i a mi que això de anegar me feia il•lusió, sempre m'agradat en l'hivern anar a veure es torrents plens, tot negat, no sé, m'agrada. I sa meva al•lota que tenia una sortiguera, no se va opondre. _Idò, au!! esta fet.
I això que jo coneixia, per es truc, a nen Jocfora i en Toniadrover, i l'hi vaig dir._Dissabte vendrem a Calonge. I ell me contesta_ Si veniu vos rebrem amb el Honors que vos pertoca. _ Ja estic content, que ja plou?. _No plou.
I jo pensava, badeu i com putes anegaran Calonge, si encara no plou?, be, ja ho veurem, jo per si de cas prepararé sa meva rodeta, i es manguitos.
Jo quan va arribar es dia, amb aquella il•lusió, men vaig anar cap a Ciutat, allà al moll, perquè jo, era la primera vegada que anava de viatge, però per un jove tan llest com jo, no suposava molt d'esforç. Men vaig a sa finestreta, i havia una berganta, badeu quina berganta, vaig quedar parat com un mussòl, i l'hi dic. _Guapa! Ponme dos para Calonge, ida i vuelta. I ella contesta. _ Calonge?, i donde está esto?. _A mi me lo dises, la profesional eres tu, que sé yo donde está. Bé, la qüestió que no en vaig treure ni suc ni sabó amb sa berganta. Després sa veu que va venir es quefe, i me diu. _Mire usted señor. Calonge esta en Mallorca, despues de Felanitx, pasado Cas Concos...y se puede ir en coche.
Quina desil•lusió, bé, vaig agafar s'al•lota i l'hi vaig contar sa feta, però res, millor, així podríem tornar prest.
Vaig agafar sa somereta amb so carretó i cap a Calonge sa dit, badeu que se va fer de llarg s'asunto, menos mal que varem partir es divendres.
I caminant, varem arribar a Felanitx, ja era fosc, passarem Felanitx direcció C'as Concos, i desprès d'una horeta, vegerem un llument, era una possessió, sa possessió de Son Terrassa, i me vaig aturar, amem si hauria qualcú que en pogués dir si Calonge era molt enfora.
Vaig passar pe endins amb sa somera i es carretó, batualmon! quina esplanada, plena de llumetes. Vaig fermar sa bisti, i per endins. Redéu, estava ple de gent, i això mirant a amem a qui l'hi havia de demanar, sa presenta una senyora. _Què voleu sopar. En va dir._ Home, i si n'hi ha soparem. Badeu! quina gent mes acollidora que hi ha per aquí.
M'hos va dur a una taulada, i m'hos donar un llibret que posava tot el que teníem per sopar, jo no havia vist mai, poriem triar i tot. Després d'una estoneta torna, un altre berganta mes joveneta, que just l'entenia, parlava foraster._Ya sabeis lo que quereis._ Si, per sa madona un llomet, i per jo un poc de xotet._ Como?._ Que por mi senyora un llomillo, i para mi un.. un xot, xoto._Aaah! Cordero._ No! Badeu xoto! El semental de la ovella. _ Ah! Carnero?. _Si batuadell, de carn el vull, no serà de plàstic?. Badeu! aquests foraneos que ho son de mal d'entendre._ I para beber, quereis vino?. _ I no vendria malament, un poquet de vi. I que me podria traer un poquito de agua, para la somera, que la tengo fermada alli fuera?.
M'hos varen tractar de l'o milloret, fins i tot després de mitja horeta de haver partit, una processó darrera nostre, fins i tot sa Guàrdia Civil, amb ses llumetes i sa sirena.Ja tenia raó en Jocfora que m'hos rebrien amb honors.Només faltava sa banda de música, però me varen que dir que no va poder ser, perquè eren a tocar al meu poble, a Búger. Però no va faltar de res.
I quan passarem C'as Concos direcció Calonge, Guàrdia Civil en passar davant._ Párese a la orilla!!. Me feien senyes.Jo pensava, ara m'hos equivocat i aquest bon senyor, segur que m'hos dirà per on de anar. M'atur a una vorera. I me diu. _ Documentación del vehiculo._ Documentación?, només tengo la factura, compré el carretó a un mercader, en Sineu. I me torna dir. _ Tendra usted que soplar. _ Soplar, i eso. que tiene calor?. Mi mujer tiene un ventall. _ Mmm.. venga sople aqui a ver si le toca premio!. Que era de simpàtic aquell home, ara tenen una maquina, que bufes i dona premis. _Pero yo, tengo muy mala suerte en el juego, seguro que no me toca nada, hasta i todo en el truc siempre pierdo._Venga sople!. I vaig bufar. I l'hi dic. _ Que?._ Ha dado cero, cero._ Lo ves! Es que no me toca ni ses cuixes en casa, quando comemos pollastre rustit._ A ver, porque se ha ido sin pagar del restaurante?. _ Restaurante? que restaurante?. _ En Son Terrassa?. _ Me caxis, en la posesión? O habia que pagar?. No en varem parlar gens de doblers. Jo quando entre me invitaron a senar, i yo dije que si, que ya que estabamos....
Bueno, sa cosa, com sa posar. Aquell homenet, en posar una fester de multes, i me volia confiscar sa somera. Per anar fora llum, sa somera fora casco, fins i tot per no dur, no se que de xalecos riflectantes, que encara no se que putes es això. Res no me vaig posar molt nirviós, perquè estàvem de viatge, que si m'arriba a trobar fora sa dona l'hi hagués cantat ses quaranta, a n'aquest bergant. Be continuarem cap a Calonge, ja era mitja nit, només passava pena de fer tart.
Encara pensava com putes anegaran Calonge, si no feia ni una puta gota.
Be, arribarem a Calonge. Quina festa, estava ple de gent, fins i tot hi havia uns al•lots que cantaven damunt un altillo, no ho havia vist mai. Així mateix cantaven bé. Una festasa. Llàstima que tot allò sa havia d'anegar, quin muntatge tudat, així mateix els cantants estaven mes amunt, jo vaig arribar a sa conclusió, que s'aigua nomes arribaria a un metre, perquè si no, tots els instrument sa banyarien.
Passat un poc, es cantant amb un crit fort, digué._Bon Vespre Calonge!!, Calonge s'anega avui vespre!. Jo mirà el cel, ni una puta gota. Aquest pardal..., com putes anegaran Calonge?.
Després de sentir un parell de cançons, vaig trobar es meu gran amic Jocfora, que m'hos varem passar de be. En varem fer de cubalibres, sa dona ja me feia mala cara. Després de tantes vaig anar a comanar, i jas ja no tenien beure._ Batualmon sagrat!, be idò posa qualsevol cosa. Vaig passar una gran nit. I partirem cap a Buger.
I jo quan tornàvem, l'hi vaig dir a sa dona._ Ja no hi pensava pus, menos mal que no ha plogut, perquè si hagués plogut ara, no se si me hagués aufegat.
Vaig començar a sentir-me indispost._ Això que m'han posat a l'ho darrer ma caigut malament, no l'hauria de haver feta a sa darrera, se cert que sa coquescola no era bona, algo tenia._ Ay! ja t'ho deia jo que no beguessis, no estàs acostumat a beure alcohol._Alcohol? Jo bevia coquescoles. Això te dic que has estat sa darrera, qualque cosa m'ha posat. I res continuarem es nostre viatge de tornada.
Després d'un altre estoneta._Ah! I tu, que tornam per el mateix camí?._ Si, que tornam per el mateix camí._Redeu! idò sa gent de per aquí que fa de via a fer ses obres, juraria que antes era mes estret. I ara veig una carretera de quatre carrils._ Això ets tu que vas gat._Que batualmon! Te dic que no he begut res.
Menos mal que sa somera sa sabia es camí, perquè vaig entrar amb sòn i no en despertar fins el demà. Quin mal de cap....
I aquí, acaba sa meva història del meu primer viatge. Basada en fets reals, je, je...
