A en Jaume Serra Adrover li agrada escriure; ha escrit diversos llibres, diaris personals, etc., on hi trobam reculls d'una història propera, quotidiana, reculls de pensaments, retrats d'imatges i sensacions que ha copsat amb els ulls i amb l'ànima; és un magnífic pensador i un excel·lent orador, no només pel que diu, sinó també per com ho diu, és d'aquelles persones que no et canses mai d'escoltar –no fa so de buit-. I tota la seva obra, no només literària sinó també, i sobretot, la seva obra personal, té una característica comú que per mi defineix en Jaume d'una manera molt senzilla: per damunt de tot, és un home que estima.
D'una de les seves publicacions, "Amic", he copiat aquells pensaments que més m'han agradat. És possible que en Jaume no estigui d'acord amb la meva selecció, car sé que hi ha absències importants per a ell, però estic convençut que, encara que ho pensi, no m'ho retraurà. I com que sé que en Jaume no escriu en absolut d'una manera interessada, sinó que ho fa per arribar a la gent, me permet la gosadia de donar-vos a conèixer els fragments que he escollit, aquí els teniu:
Quan diuen mal de tu,
no t'immutis. Si diuen ver,
esmena't. Si, mentida,
són ells que es fan mal.
Qui fa la traveta, a vegades
afegeix una pedra al monument
del qui es pensa tomar.
El temps que esbuques les coses
dels altres, no compons les teves.
Pots llegir per descansar,
per a donar conferències, per a
formar-te. Si per això darrer,
en trobar una frase profunda,
no llegeixis més, tanca el llibre
i medita.
Un bon llibre no és el Sol,
mes, fa llum i calentoreta.
Tu pots fer de ta vida,
un bell poema d'amor.
Tu, pots fer molt de bé i molt
de mal. Recorda-te'n.
Contar històries lletges
no neteja l'atmosfera.
Paraules hi ha que valen un món.
Paraules hi ha que no valen res,
Qui vol fer so de buit?
La paciència fa miracles
grossets. Recorda-te'n.
Qualque pic és prudent callar,
malgrat tenguis raó.
La plana en blanc del matí,
com la tindràs al vespre?
"Demà" i "l’any que ve"
són amics de mai.
Brusqueta brusqueta
és la millor saó.
És tan bona la terra que,
onsevulla fa flors.
Un llibre diu:
"Els animals i els nins
coneixen qui els estima".
Jo, afegesc:
i les persones grans, també.
Ho veim cada dia.
Més lleig que un cabell dins el plat,
és retreure els favors.
La gelosia és vencible.
Viu i deixa viure.
Que t'estimes més
Un vers o una flor?
La força dels febles
és un misteri transparent.
Qui té salut i llibertat
és ric i no ho sap.
Mirar mar, comptar estels,
regar lliris, quin perdre temps
més profitós!
Pau interior
la gran felicitat.
Qui estima, sempre l'encerta.
Fins aquí; salut i sort, truquers (i lectors).
Pensau a pensar ...?
secretari l’ha editat per darrera vegada el dia: dv. jul. 28, 2006 10:35, en total s’ha editat 1 vegada.
Aquesta m'ha agradat. Pera, que vaig a cercar un boliEl temps que esbuques les coses
dels altres, no compons les teves.
Bones aportacions culturals i autòctones, secretari. S'agraeixen
Aquesta la va dir ben col·locat, segur.Queralbs ha escrit:"La Vida és quelcom que ens passa mentre estam ocupats en una altra cosa".
Savi advertiment, aquest d'en John Lennon.
Sens dubte un tipo únic i irrepetible, però col·locat dia si dia també
Jo és que cites d'aquestes no en conec, per això he d'omplir buit amb pardalades semblants (que llavors si ho penses no ho són tant
)Deix d'escriure per no dir més dois