Fòrums de retruc.net

Bones a tots,

El cap de setmana passat vaig anar amb n’Ulises fins a Mallorca a passar uns dies, vaig tenir es plaer d’anar a dinar amb en Chichota i a fer un cafetó amb na Toninaina. Fa dos mesos també vaig conèixer en maset que va venir a Menorca a passar un cap de setmana. Només era per dir-vos que no ho hauria pensat mai, ara ja fa un poc més d'un any, quan vaig començar a jugar, que faria amistats com aquestes. M’hauria agradat poder conèixer a més gent, que n’hi ha uns quants que me vaig quedar amb ganes de conèixer, però esperem poder venir a la pròxima trobada de truc a Mallorca.
Jugar a retruc.net no només és passar una estona fent un truquets, sinó fer amistats noves amb les quals ho passes molt bé jugant a truc.

Au idò, ja he posat sa nota melancòlica avui

Bon truc a tots.

Ueeep!

Ja ho dic jo, ja: Retruc.net és més que una web

Per cert, Mafalda, no us ocorri tornar passar per Ses Salines i no aturar-vos.

mafalda, estic totalment d'acord amb tu (axi com no hi estava quan vas dir q mus guanyaries a na viciada i a jo!jeje)!

crec q hem fet grans amistats amb es mallorquins pero tb amb es menorkins! personalment consider q aquesta web m'ha duit a coneixer gent d menorca q, vegent cada setmana i sense tenir cap tipus d relacio, mai hauria dit que pogues arribar a tenir tan bona amistat o aquelles persones q coneixes pero a traves de sa pagina t'hi vas apropant o aquelles q sense saber ni q existien arribar-les a conexer, encara que sigui a traves d sa pagina, com es es cas amb es mallorkins i uns quants menorquins... i com no, es inombrables moments amb ses propies amistats... son coses que no tenen preu!

realment, queralbs, retruc.net es MOLT mes q una web!

salut a tots i fins disabte!!!!!

I no oblidis tts, que els amics de retruc també ajuden a trobar motos robades, je, je, je.

jajaja!! aço no ho oblidare mai, ho pots ben creure, q encara te veig com baixes sa costa aquella amb sa moto a mos!!

Oi que no?

Jo també ho recordo com si fos l’any passat.

Jo baixant per la costa aquella, amb el meu cos ple de escarranxades, suor i sang per haver-me enfrontat amb aquell grup de lladres, la meva melena tipo Brat Pit volant al vent (amb càmera lenta per suposat).
De fons sonava la música de Gladiator, i jo davallant (amb càmera lenta també, no per res, sinó perquè no volia caure jo i moto) cap allà on eres.

Vaig venir a tu, me vares mirar, te vaig mirar i te vaig donar la moto.

-Estàs bé? - Me vares demanar amb llàgrimes als ulls.
- Sí , no passis pena - Només eren disset amb ganivets i masses, però els hi he aconseguit llevar la moto.

Desprès...

O no era aixi?? Bé, és igual sa qüestió és que varem recuperar la moto.

Je,je,je,

jajajajajaja!!!!! molt bona ulises!!! jajajajaj!!! no deus ser un director d cine frustrat, tu, es ve?? molt bo, molt bo!! jajaja!! ara nomes feia falta q lis haguesis vist ses cares per replegar "aquesta gent"!! mus veeeeim!! m'ha encantat sa teva visio de sa realitat!! jajaja